FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve abans del temps ordinari. Són més bons els pèsols primerencs que els tardans. Que té lloc a l'inici d'un període. Fase primerenca. Edat primerenca. Obra primerenca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que ve a rompre el curs regular de les coses. Els accidents de la vida. per accident Per casualitat, per cas fortuït. Esdeveniment casual que comporta un dany, que té conseqüències funestes. Un accident d'aviació. Hi ha hagut tres accidents de trànsit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal menor de l'arbre d'una nau que s'afegeix a l'arbre mascle. masteler de gàbia Masteler que ve a continuació del pal mascle per a sostenir la gàbia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve de terra. Un fort vent terral va somoure la nostra embarcació. Brisa de terra. Terrer d'on els rajolers treuen la terra per a fer les rajoles, les teules, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Àfrica. Relatiu o pertanyent a Àfrica o als seus habitants. Natural de l'Àfrica negra o subsahariana. Relatiu o pertanyent a l'Àfrica negra o subsahariana. Vent que ve del sud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pla que ve a certa altura sobre un altre pla, de manera que fent una passa es pot pujar d'aquest a aquell o baixar del primer al segon. Els esglaons d'aquesta escala són massa alts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys ràpid, menys viu (un moviment, un procés). Un mecanisme que desaccelera la rotació de l'eix. Mesures que desacceleraran el ritme de les importacions. Reduir la velocitat (d'un vehicle). Desaccelera, que ve un revolt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demostració exagerada, artificiosa, d'un sentiment. No li ve de gust res: de tot fa escarafalls. Els reprovava amb grans escarafalls. A pesar de l'escàndol, no em feu cap escarafall. Les germanes es van saludar amb tota mena d'escarafalls en retrobar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant. Vent que ve de l'est. Fa un llevant fort. al llevant de taula En el moment d'acabar un àpat. Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d'un àpat. Lleves dels clemàstecs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve de fora, que no és tret directament de la cosa mateixa sinó de circumstàncies exteriors, accessòries. El mal s'agreujà per raons extrínseques. Valor extrínsec d'una moneda. Que conté impureses, les quals influeixen decisivament en les propietats [...]
